miércoles, 29 de abril de 2009

María del Mar Bonet – La Balanguera

Si en el mediterrani hi ha una interpreti amb una veu prodigiosa, aquesta és Mª del Mar Bonet.

Cada vegada que escolto les seves cançons, tinc la sensació d'estar al costat del mar; al costat d'aquest mar bressol de civilitzacions i de morts per desencontres.

Però és la música mediterrània qui ens uneix, tota ella té una mica en comú forjat a travis dels segles, i escoltant a Mª del Mar Bonet això es nota.



La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavilla
teixint la tela per demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa qui s'enfila
de la vellura qui se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà